Vergonya

De cada vegada em sorprèn mes l’arrelat costum que tenim els mallorquins per parlar en castellà a qualsevol persona que s’ens adreça en aquest idioma. El mallorquins, que estam encantats de xerrar-nos entre nosaltres en mallorquí, tot d’una canviam l’idioma quant algú s’ens adreça en castellà. Pareix que estam avergonyits de parlar en català a algú que no sigui mallorquí.

És cert que hi ha molta gent que fa poc que és a Mallorca, i no entén el mallorquí. Si. Peró també hi ha molta gent, que, encara que parla castellà, ha viscut tota la vida a Mallorca, o fa anys que hi és, i enten perfectament el mallorquí. Per què no ens hi adreçam en català? Estam avergonyits de demostrar que som mallorquins?

La gent que hem nascut a Mallorca, tenim el prejudici de pensar que els que han vingut de fora tenen aversió cap al català, no els hi agrada. Aixó és absurd. Per entendre-ho, basta fer un simple exercici d’empatia: si fosim nosaltres els qui anéssim al país basc, per exemple, segurament ens agradaria aprendre basc, per sentir-nos mes integrats dins la cultura i la comunitat locals.

Crec que qualssevol persona que es senti mallorquina no hauria de tenir por, ni sentir-se avergonyida, de parlar en català a ningú. I de fet, crec que ens hauriem de mostrar orgullosos i contents d’ensenyar el nostre idioma a aquells que encara no l’entenen.